Select Page
L’IEC commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra

L’IEC commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra

El 20 de febrer va fer cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra, el codificador de la llengua catalana moderna. Per aquest motiu, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar un acte d’homenatge davant del bust de Pompeu Fabra al pati de la Casa de Convalescència. Hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Mir, membre de la Secció Filològica, que va glossar la figura del Mestre.

«Pompeu Fabra és un homenot del país, pel que va fer per la llengua i pel seu activisme. Avui el volem recordar per la seva important obra de recuperació i transformació del català en una llengua de cultura». Amb aquestes paraules  es va expressar Joandomènec Ros, que va estar l’encarregat d’obrir l’acte d’homenatge a Fabra.

De la mateixa manera, Teresa Cabré va afirmar que «l’any 78 no hauríem pogut començar a caminar, en la normalització del català, si no hi hagués hagut la petjada de Fabra. Ens va deixar una obra a punt per poder-la actualitzar».

En el seu torn, Jordi Mir, va destacar el «sentit de pàtria» de Fabra, a qui va qualificar «d’home provindencial», gràcies a qui «avui ens podem manifestar en una llengua que forma part del patrimoni cultural mundial».

Ester Franquesa va voler«felicitar el país per haver-nos decidit a commemorar l’Any Fabra i fer conèixer al conjunt de la societat el referent complet que era». La directora general de Política Lingüística va destacar Fabra com a «ciutadà compromès amb la llengua i les entitats culturals, socials i polítiques». «La seva va ser una obra de patriota i la seva vida també ho va ser», va cloure.

Per a tancar l’acte, es va escoltar un enregistrament amb paraules de Pompeu Fabra i es va dipositar una corona de llorer davant el seu bust com a distinció honorífica i símbol de reconeixement.

Podeu veure el vídeo de l’acte en aquest enllaç: https://youtu.be/B0ns3lV2fKo

L’IEC ret homenatge a Xavier Carbó i Maymí

L’IEC ret homenatge a Xavier Carbó i Maymí

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta, filòleg i etnògraf Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva, 1893-1918). L’1 de març, l’Institut d’Estudis Catalans li va dedicar una jornada, en el marc de la celebració de l’Any Fabra, en què es va reconèixer la seva contribució al Diccionari general de la llengua catalana, com a col·laborador de Pompeu Fabra.

El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va obrir l’acte recordant que la transformació i recuperació de la llengua catalana no la va fer Pompeu Fabra tot sol, sinó que hi havia membres de la Secció Filològica de l’IEC que, juntament amb altres filòlegs i moltes persones del territori, hi van col·laborar. «Una d’elles va ser Xavier Carbó i Maymí», va apuntar Ros, «una persona polifacètica, que va viure pocs anys però que va fer molta feina com a poeta i patriota amant de la llengua».

En l’acte també van intervenir l’alcalde de Cassà de la Selva, Martí Vallès, que va destacar «la petjada que Carbó va deixar en la història del poble i del país»; el delegat episcopal per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Girona, Joan Naspleda, qui va parlar de «la síntesi entre sacerdoci i poesia i recerca filològica, que va enriquir la seva personalitat», i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que va ressaltar «la dedicació apassionada» de Xavier Carbó per la llengua i va cloure la intervenció afirmant que «honorem Fabra i Xavier Carbó, i així honorem la llengua catalana».

La jornada també va comptar amb els parlaments del nebot de Xavier Carbó, que va repassar la biografia del seu oncle; Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC, que va parlar sobre la correspondència que Carbó va mantenir amb Carles Riba, de qui era amic i corresponsal; Joan Veny, membre de l’IEC, que va centrar la intervenció en la llengua i la seva recerca lingüística, i Joaquim Nadal, historiador, que va destacar el paper de Carbó en el «procés de fixació de la llengua» i de qui va dir que formava part d’un «exèrcit de voluntaris que, escampats pel territori per amor a la llengua», van dedicar moltes hores a recollir informació sobre les variants dialectals, que havia de servir per a confegir «la magna obra dels diccionaris».

 

Galeria de fotografies de l’acte

Vídeo de l’acte

Es presenta el Portal Pompeu Fabra, que difon i fa més accessible l’obra de Fabra

Es presenta el Portal Pompeu Fabra, que difon i fa més accessible l’obra de Fabra

El Portal Pompeu Fabra és una eina fonamental per a difondre la figura i l’obra de Pompeu Fabra, ja que inclou la versió digital de les seves Obres completes (excepte les lexicogràfiques), a més d’informació sobre la seva biografia i els seus treballs lingüístics. El portal dona accés a cada una de les obres de Fabra, a més de permetre cercar una cadena de caràcters (un mot o un conjunt de mots) dins la totalitat de l’obra, un grup d’obres de la mateixa categoria o una obra concreta.

El Portal Pompeu Fabra es va presentar el 5 de març a l’Institut d’Estudis Catalans i és una iniciativa conjunta de l’IEC i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca dins la celebració del 150è aniversari del naixement de Fabra.

     

La presentació del Portal Pompeu Fabra va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i directora de la Càtedra Pompeu Fabra, que va fer una demostració del funcionament del portal i ha detallat el contingut de la versió digital de les Obres completes de Fabra.

El president de l’IEC, Joandomènec Ros,  va destacar la presentació del Portal Pompeu Fabra com una de les iniciatives previstes dins l’Any Fabra i es va felicitar per l’acord entre l’IEC, la Universitat Pompeu Fabra i el Departament de Cultura per a fer-ho possible. De la mateixa manera, el rector de la UPF, Jaume Casals,  va afirmar que «el Portal Pompeu Fabra cobreix una necessitat, és una eina imprescindible i moderna, i ho fa a través de les tecnologies de la informació i les comunicacions».

Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va destacar que «avui fem universal l’accés a l’obra de Fabra, deu mil pàgines obertes al món. Queda clar que va treballar de manera ingent i ho feu com un deure nacional. També ho ha estat editar-les i ara posar-les en línia». Per a Franquesa, «aquesta obra, com la resta d’iniciatives de l’Any Fabra 2018, han de ser un estímul per a no cedir en cap dels passos que el català ha fet en els darrers anys i, d’aquesta manera, contribuir a l’aspiració del Mestre: que el català tingui el rang que li correspon dins la família de les llengües llatines».

En el seu torn, la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Teresa Cabré, va explicar que «un valor important del portal és que les obres de Pompeu Fabra es poden llegir lliurement en obert i que, en edició facsímil, es pot veure l’original». Cabré, que  va remarcar que «un altre valor afegit és poder veure com escrivia Fabra, el seu estil», ha explicat que el Portal Pompeu Fabra és un portal obert, que creixerà amb més informacions i nous projectes.

Les Obres completes de Pompeu Fabra

 Les Obres completes de Pompeu Fabra són el resultat d’un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Els nou volums que les formen (més el desè, que es presentarà al llarg de l’any i inclourà els índexs) recullen des de la bibliografia essencial de Fabra —com ara el Diccionari general de la llengua catalana, les diferents gramàtiques, les Converses filològiques, l’Epistolari o les Normes ortogràfiques aprovades per la Secció Filològica— fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits.

 El gramàtic i membre de l’IEC Jordi Mir i —fins a la seva mort— el també membre de l’IEC Joan Solà són els directors de les Obres completes, que durant més d’un decenni van investigar, ordenar i editar l’obra de Pompeu Fabra, fins aquell moment dispersa i difícil de consultar.

Podeu veure el vídeo de l’acte aquí.

Es presenta el còmic ‘Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua’

Es presenta el còmic ‘Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua’

El  14 de març es va presentar a la Sala Prat de la Riba de l’IEC la novel·la gràfica Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua, una iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), editada per Rafael Dalmau, Editor, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Amb il·lustracions d’Oriol Garcia Quera i guió de Gemma Pauné, la publicació s’emmarca dins de les activitats commemoratives de l’Any Fabra.

En la presentació van intervenir el president de l’IEC, Joandomènec Ros; el vicerector adjunt al rector de la UPF, Pelegrí Viader; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el director de TV3, Vicent Sanchis, que va presentar l’obra, i la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i directora de la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF, Teresa Cabré, que va dialogar amb els autors sobre la gestació de la novel·la.

Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua vol fer conèixer al gran públic la figura de Pompeu Fabra i difondre’n el valor cultural i social i el que va significar per a la llengua, la cultura i la societat catalanes. L’obra presenta un personatge polifacètic i permet entendre el valor de la tasca lingüística de Fabra, encara vigent, d’una manera amena i assequible.

Amb la combinació de pàgines de còmic i de text, els autors han trenat un relat que permet resseguir la biografia de Fabra d’imatge en imatge. El lector també anirà descobrint alguns dels companys de viatge que van ser determinants a la seva vida i indrets que li eren quotidians.

El còmic recrea tres moments de la vida del Mestre (joventut, edat adulta i maduresa) i el presenta en acció, cosa que facilita la complicitat del lector amb la seva vida i treball. En el camp gràfic, les il·lustracions ens mostren en color una època que generalment imaginem en blanc i negre.

Els autors

Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, és un reconegut dibuixant de còmic històric que ha recreat, amb rigor i habilitat, episodis importants del passat, com ara Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer, Terra de frontera. Olèrdola 1058 i Cessetans. Entre Roma i Cartago (els dos últims, publicats en aquesta mateixa col·lecció).

Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, és llicenciada en filologia catalana i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha centrat una part de la carrera professional en l’àmbit de la llengua i és una apassionada per l’obra de Fabra.

Vídeo de l’acte de presentació 

Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica

Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica

Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica’, publicada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans reprodueix la conferència pronunciada davant del Ple de l’IEC per Joan Solà i Cortassa el dia 12 de desembre del 2005.

En aquest enllaç us podeu descarregar el text íntegre

Les obres normatives de la llengua catalana, a la Ruta Fabra

Les obres normatives de la llengua catalana, a la Ruta Fabra

El dia 17 de febrer hi va haver una Ruta Fabra a Prada, en què l’Institut d'Estudis Catalans hi col·laborà amb el regal de dos jocs de la tríada d’obres normatives de la llengua catalana (el diccionari, la gramàtica i l'ortografia), que van ser sortejats entre els...