Select Page

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta, filòleg i etnògraf Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva, 1893-1918). L’1 de març, l’Institut d’Estudis Catalans li va dedicar una jornada, en el marc de la celebració de l’Any Fabra, en què es va reconèixer la seva contribució al Diccionari general de la llengua catalana, com a col·laborador de Pompeu Fabra.

El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va obrir l’acte recordant que la transformació i recuperació de la llengua catalana no la va fer Pompeu Fabra tot sol, sinó que hi havia membres de la Secció Filològica de l’IEC que, juntament amb altres filòlegs i moltes persones del territori, hi van col·laborar. «Una d’elles va ser Xavier Carbó i Maymí», va apuntar Ros, «una persona polifacètica, que va viure pocs anys però que va fer molta feina com a poeta i patriota amant de la llengua».

En l’acte també van intervenir l’alcalde de Cassà de la Selva, Martí Vallès, que va destacar «la petjada que Carbó va deixar en la història del poble i del país»; el delegat episcopal per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Girona, Joan Naspleda, qui va parlar de «la síntesi entre sacerdoci i poesia i recerca filològica, que va enriquir la seva personalitat», i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que va ressaltar «la dedicació apassionada» de Xavier Carbó per la llengua i va cloure la intervenció afirmant que «honorem Fabra i Xavier Carbó, i així honorem la llengua catalana».

La jornada també va comptar amb els parlaments del nebot de Xavier Carbó, que va repassar la biografia del seu oncle; Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC, que va parlar sobre la correspondència que Carbó va mantenir amb Carles Riba, de qui era amic i corresponsal; Joan Veny, membre de l’IEC, que va centrar la intervenció en la llengua i la seva recerca lingüística, i Joaquim Nadal, historiador, que va destacar el paper de Carbó en el «procés de fixació de la llengua» i de qui va dir que formava part d’un «exèrcit de voluntaris que, escampats pel territori per amor a la llengua», van dedicar moltes hores a recollir informació sobre les variants dialectals, que havia de servir per a confegir «la magna obra dels diccionaris».

 

Galeria de fotografies de l’acte

Vídeo de l’acte